En circumstàncies normals, la densitat del granit no canvia significativament amb el temps, però sota certes condicions específiques, pot alterar-se. A continuació es presenta una anàlisi des de diferents aspectes:
En circumstàncies normals, la densitat és estable
El granit és una roca ígnia composta de minerals com el feldespat, el quars i la mica, i el seu procés de formació és llarg i complex. Després de la seva formació, la seva estructura mineral interna i la seva composició química són relativament estables. El granit té una estructura densa amb partícules uniformes i fines. La seva porositat és generalment del 0,3% al 0,7%, i la seva taxa d'absorció d'aigua sol estar entre el 0,15% i el 0,46%. Sempre que no estigui sotmès a forts efectes físics i químics de l'exterior, la disposició dels minerals a l'interior no canviarà fàcilment, i la massa per unitat de volum es mantindrà bàsicament constant, amb la densitat estabilitzant-se naturalment. Per exemple, els components de granit utilitzats en alguns edificis antics han perdurat durant centenars o fins i tot milers d'anys. En un estat ben conservat, la seva densitat no ha experimentat cap canvi perceptible.
Circumstàncies especials poden provocar canvis en la densitat
Efecte físic: Si el granit se sotmet a forces externes importants com la compressió i l'impacte durant molt de temps, pot causar canvis menors en la seva estructura interna. Per exemple, en zones amb terratrèmols freqüents, el granit se sotmet a la forta tensió generada pel moviment de l'escorça. Els espais entre les partícules minerals internes es poden comprimir i reduir, i els petits porus existents originalment es poden tancar parcialment, cosa que provoca un augment de la massa del material per unitat de volum i un augment de la densitat. Tanmateix, aquests canvis solen ser molt menors i requereixen forces externes extremadament potents i contínues per produir-se.
Reacció química: Quan el granit s'exposa a un ambient químic especial durant molt de temps, la seva densitat pot canviar. Per exemple, si el granit s'exposa a substàncies àcides o alcalines durant molt de temps, alguns dels seus components minerals poden patir reaccions químiques amb aquests productes químics. Minerals com el feldespat i la mica es poden corroir i dissoldre en ambients àcids, cosa que provoca la pèrdua d'algunes substàncies. Això provoca més buits dins del granit, una reducció de la massa total i, per tant, una disminució de la densitat. A més, quan el granit s'exposa a un ambient humit amb una gran quantitat de diòxid de carboni durant molt de temps, pot patir reaccions de carbonatació, que també afectaran la seva estructura i composició internes i, per tant, influiran en la seva densitat.
Meteorització: Sota els efectes de la meteorització natural a llarg termini, com el vent, l'exposició al sol i la pluja, la superfície del granit es desprèn i es descompon gradualment. Tot i que la meteorització afecta principalment la capa superficial del granit, a mesura que passa el temps i la meteorització s'aprofundeix, el material general del granit es perd. Si el volum es manté inalterat o canvia molt poc, la massa disminuirà i la densitat també disminuirà. Tanmateix, la meteorització és un procés extremadament lent i pot trigar centenars o fins i tot milers d'anys a canviar significativament la densitat.
En general, en condicions ambientals i d'ús normals, la densitat del granit es pot considerar estable i inalterada. Tanmateix, sota la influència d'entorns físics, químics i naturals especials, la seva densitat pot canviar fins a cert punt amb el temps.
Data de publicació: 19 de maig de 2025